Fer de mestre

Ha estat molt difícil escollir una imatge que reflectís com em sento en aquests moments. Ja que crec que totes reflecteixen una mica com em sento, suposo que m’ha costat, ja que sota el meu parer  no  tot és blanc o negre, i molt menys quan parlem d’emocions o sensacions. Però s’havia d’escollir una i així ho he fet. 

El meu moment actual dins l’aula: He escollit la imatge del equilibrista. He escollit aquesta imatge perquè em sento com un equilibrista a sobre de la corda. Vaig avançant poc a poc com ell, sobre la corda que en aquest cas representa la meva aula, en silenci i amb cautela. Dic en silenci perquè de la mateixa manera que l’equilibrista ho necessita, per escoltar el soroll de la corda, jo també faig aquest silenci i una escolta activa, escoltant als meus alumnes, demanant consell quan estic insegura, observant als meus alumnes per veure quines són les seves inquietuds els seus neguits, necessitats, etc i com fer per ajudar-los, i per arribar a tots ells. I quan dic que vaig amb cautela ho dic perquè vull anar a poc a poc, fent front a tots els entrebancs que em pugui trobar pel camí, i si m’ensopego, aixecar-me i continuar endavant aprenent dels errors, de la experiència, del contacte amb els altres per arribar a la meva fita amb el major d’èxit possible.  

Punts forts: Els meus punts forts han estat sempre la meva voluntat, les ganes d’aprendre, creure en allò que faig i lluitar sempre amb la mateixa força. La meva implicació en les feines, les ganes d’escoltar als altres, saber treballar en equip, saber ser crític amb allò que faig i sobretot acceptar les critiques com a eina de reflexió i canvi. El meu altruisme. La meva manera de pensar tot i ser contraries es complementen, tinc una vessant realista i un altre de idealista. 

Punts febles: Sempre he estat una persona molt entregada als altres, això m’ha comportant, sovint mal de caps, ja que faig meus els problemes dels altres, això em comporta neguit, i invertir molt de temps, ja que mai se posar el límit, i sempre vull anar més enllà per tal de poder ajudar. He notat que estant en l’escola que estic, la carrega emocional, és molt més forta que en una escola ordinària, i he arribat molt cansada a casa donat a l’esforç mental i emocional que la realitat de l’escola requereix. El meu altruisme és positiu i negatiu a la vegada, ja que tot el que faig, ho faig sense esperar res a canvi, però sovint la gent s’aprofita d’això i com a persona tenim límits, i no podem arribar a tot arreu. Per últim, la meva inseguretat, tot i que tinc molta empenta per a fer les coses, sovint tinc dubtes, sobre les meves possibilitats i això em crea angoixa, i molta inseguretat. 

L’estil de mestre que m’agradaria ser: També m’ha costat escollir aquesta imatge, però crec que la imatge que millor identifica la mestra que m’agradaria ser, és la imatge de la banda de Jazz. El perquè he escollit aquesta imatge és molt senzill, tots ells es mostren segurs, contents,etc. Jo ja estic contenta, alegria no em manca, però el que si em manca, és seguretat. També he escollit aquesta imatge, perquè tot i faltar el so, “ A Veces una imagen vale más que mil palabras” dic això, perquè tots ells tenen un eina molt important, amb la que està transmetent: Valors, conceptes, emocions. I a mi m’agradaria arribar a tenir totes les eines necessàries per a sentir-me segura, i saber transmetre tot allò que vull, per ajudar als meus alumnes, no només a que aprenguin conceptes, sinó que arribin a ser persones. Crec que el que em cal per arribar a ser aquest tipus de mestre és experiència, no em sento avui com el primer dia que em vaig ficar en un aula, i totes les eines que tinc actualment les he après a traves de l’experiència, de l’intercanvi amb altres companys, i de la reflexió personal i grupal.

Presentació

Hola a tots/es: 

Em dic Susanna Álvarez, visc a Abrera, i aquest any estic treballant al CEE Pontarró de Martorell.

Vaig començar a estudiar pedagogia, ja que no m’arribava la nota per fer educació especial, tot i les limitacions de la carrera, em refereixo a que no és una carrera molt reconeguda socialment, ja que les seves sortides professionals, tot i estar ben definides, són molt genèriques, i sempre passen per davant de nosaltres els psicòlegs, psicopedagogs, educadors socials, etc. Dit això per situar-vos una mica, estic molt contenta d’haver estudiat pedagogia, ja que és una carrera que m’ha ensenyat a reflexionar, a madurar, etc. La carrera del pedagog es centra en 3 branques: Ed Formal, social, i empresa, jo volia dedicar-me a l’àmbit social, però com ja he comentat anteriorment no és gens fàcil. 

En acabar la carrera una companya em va comentar la possibilitat que existia d’apuntar-nos a llistes per a fer suplències de mestra, i és per això que ara estic fent el curs d’interins, fa 4 anys que sóc a les llistes. L’any passat va ser un any molt dur, ja que no vaig fer ni una suplència. 

Fa dos anys, vaig tenir la sort de fer una suplència llarga a una escola de Sant Andreu de la Barca, és una escola petita i de nova construcció, fa 4 anys que hi es, vaig viure una experiència molt maca, era tutora d’un P3, i és per això que em vaig decidir a estudiar la segona carrera. 

Em vaig assabentar que existien dues universitats que impartien estudis de magisteri a distància, a Catalunya la Rosa Sensat,( Estudis semipresencials), però amb places molt limitades i amb un llista d’espera molt llarga, així que la vaig descartar, i a Madrid una universitat que impartia tots els magisteris, vaig informar-me, i em vaig decidir a estudiar magisteri d’ed Infantil, em vaig matricular i faig fer la carrera en un any.

Aquesta és la meva formació, tot i que espero que no s’acabi aquí, tinc ganes d’estudiar un altre carrera, però no se quina. 

I ara us parlaré de la feina, com ja he comentat anteriorment fa 4 anys que sóc a les llistes, aquest any he tingut molta sort, tots fem els curs d’interins perquè tenim una vacant, en el meu cas la vacant és d’un terç, tot i que estic fent jornada sencera de la mateixa vacant, i en principi és per tot el curs. Estic molt contenta d’aixecar-me cada matí sabent que tinc feina, que tinc un aula, i poder pensar i projectar mes enllà que en el dia a dia, ja que això és el que tenim els suplents que un dia som aquí i l’altre allà, i tot i entregar a cada escola totes les nostres energies, es fa difícil quan entres, comences a conèixer tot el funcionament del centre ja has de marxar.

Tot i viure l’estrès que suposa aquesta vacant, portant la tutoria, haver de fer moltes coses, tots els neguits que puc tenir, les meves inseguretats, etc. La balança es decanta cap a el costat positiu.

Ara us parlaré del meu centre, no se si tothom coneix l’escola El Pontarró, bé us explicaré una miqueta. És un centre d’educació especial. En les escoles d’ed especial els nois/es poden estar al centre fins al 21 anys, és per això que aquesta escola té 4 etapes: Infantil, primària, secundaria i Transició a la vida adulta. Jo porto una tutoria, ubicada en la etapa de Transició a la vida adulta, és una experiència molt maca, nosaltres no treballem amb cap currículum, sinó que treballem a traves d’un projecte anomenat Diversificació curricular. En aquest projecte hi ha diferents àrees com: matemàtiques, llengua, tutories individuals, tecnologia, practicum, projectes singulars, etc.  Ensenyem al nois/es coses molt funcionals, per a preparar-los en la seva sortida de l’escola. Fem un taller de bugaderia, la cafeteria júnior, on els nois/es de l’etapa realitzen entrepans per a l’esmorzar tant per les mestres de l’escola, com per a les reunions que es realitzen al CRP de Martorell, ho venen i s’autogestionen, fan la compra, etc. També realitzen tasques de consergeria i secretaria a l’escola, i de cara al segon i tercer trimestre realitzaran aquestes tasques fora de l’escola, en altres centres educatius. 

A principi de curs tenia un neguit molt gran, donat a la realitat tant dispersa de la meva aula, aquest ha anat minvant, però no s’ha perdut, i m’agrada que no es perdi, crec que aquest neguit ens ajuda a mantenir la ment desperta, a saber que tot es millorable i estar amb la ment oberta per escoltar, reflexionar, ser crítics amb allò que fem i que ens serveixi per millorar la nostra tasca educativa.

Per finalitzar m’agradaria dir, que per totes les escoles que he passat m’he emportat una nova experiència, i crec que  deixat  el meu granet de sorra, perquè tot el que fem, encara que sigui insignificant serveix.

Crec que un altre món, és possible. 

Tots tenim les nostres limitacions i possibilitats. No deixem mai, que les limitacions superin aquestes possibilitats!