Presentació

Hola a tots/es: 

Em dic Susanna Álvarez, visc a Abrera, i aquest any estic treballant al CEE Pontarró de Martorell.

Vaig començar a estudiar pedagogia, ja que no m’arribava la nota per fer educació especial, tot i les limitacions de la carrera, em refereixo a que no és una carrera molt reconeguda socialment, ja que les seves sortides professionals, tot i estar ben definides, són molt genèriques, i sempre passen per davant de nosaltres els psicòlegs, psicopedagogs, educadors socials, etc. Dit això per situar-vos una mica, estic molt contenta d’haver estudiat pedagogia, ja que és una carrera que m’ha ensenyat a reflexionar, a madurar, etc. La carrera del pedagog es centra en 3 branques: Ed Formal, social, i empresa, jo volia dedicar-me a l’àmbit social, però com ja he comentat anteriorment no és gens fàcil. 

En acabar la carrera una companya em va comentar la possibilitat que existia d’apuntar-nos a llistes per a fer suplències de mestra, i és per això que ara estic fent el curs d’interins, fa 4 anys que sóc a les llistes. L’any passat va ser un any molt dur, ja que no vaig fer ni una suplència. 

Fa dos anys, vaig tenir la sort de fer una suplència llarga a una escola de Sant Andreu de la Barca, és una escola petita i de nova construcció, fa 4 anys que hi es, vaig viure una experiència molt maca, era tutora d’un P3, i és per això que em vaig decidir a estudiar la segona carrera. 

Em vaig assabentar que existien dues universitats que impartien estudis de magisteri a distància, a Catalunya la Rosa Sensat,( Estudis semipresencials), però amb places molt limitades i amb un llista d’espera molt llarga, així que la vaig descartar, i a Madrid una universitat que impartia tots els magisteris, vaig informar-me, i em vaig decidir a estudiar magisteri d’ed Infantil, em vaig matricular i faig fer la carrera en un any.

Aquesta és la meva formació, tot i que espero que no s’acabi aquí, tinc ganes d’estudiar un altre carrera, però no se quina. 

I ara us parlaré de la feina, com ja he comentat anteriorment fa 4 anys que sóc a les llistes, aquest any he tingut molta sort, tots fem els curs d’interins perquè tenim una vacant, en el meu cas la vacant és d’un terç, tot i que estic fent jornada sencera de la mateixa vacant, i en principi és per tot el curs. Estic molt contenta d’aixecar-me cada matí sabent que tinc feina, que tinc un aula, i poder pensar i projectar mes enllà que en el dia a dia, ja que això és el que tenim els suplents que un dia som aquí i l’altre allà, i tot i entregar a cada escola totes les nostres energies, es fa difícil quan entres, comences a conèixer tot el funcionament del centre ja has de marxar.

Tot i viure l’estrès que suposa aquesta vacant, portant la tutoria, haver de fer moltes coses, tots els neguits que puc tenir, les meves inseguretats, etc. La balança es decanta cap a el costat positiu.

Ara us parlaré del meu centre, no se si tothom coneix l’escola El Pontarró, bé us explicaré una miqueta. És un centre d’educació especial. En les escoles d’ed especial els nois/es poden estar al centre fins al 21 anys, és per això que aquesta escola té 4 etapes: Infantil, primària, secundaria i Transició a la vida adulta. Jo porto una tutoria, ubicada en la etapa de Transició a la vida adulta, és una experiència molt maca, nosaltres no treballem amb cap currículum, sinó que treballem a traves d’un projecte anomenat Diversificació curricular. En aquest projecte hi ha diferents àrees com: matemàtiques, llengua, tutories individuals, tecnologia, practicum, projectes singulars, etc.  Ensenyem al nois/es coses molt funcionals, per a preparar-los en la seva sortida de l’escola. Fem un taller de bugaderia, la cafeteria júnior, on els nois/es de l’etapa realitzen entrepans per a l’esmorzar tant per les mestres de l’escola, com per a les reunions que es realitzen al CRP de Martorell, ho venen i s’autogestionen, fan la compra, etc. També realitzen tasques de consergeria i secretaria a l’escola, i de cara al segon i tercer trimestre realitzaran aquestes tasques fora de l’escola, en altres centres educatius. 

A principi de curs tenia un neguit molt gran, donat a la realitat tant dispersa de la meva aula, aquest ha anat minvant, però no s’ha perdut, i m’agrada que no es perdi, crec que aquest neguit ens ajuda a mantenir la ment desperta, a saber que tot es millorable i estar amb la ment oberta per escoltar, reflexionar, ser crítics amb allò que fem i que ens serveixi per millorar la nostra tasca educativa.

Per finalitzar m’agradaria dir, que per totes les escoles que he passat m’he emportat una nova experiència, i crec que  deixat  el meu granet de sorra, perquè tot el que fem, encara que sigui insignificant serveix.

Crec que un altre món, és possible. 

Tots tenim les nostres limitacions i possibilitats. No deixem mai, que les limitacions superin aquestes possibilitats!