Fer de mestre

Ha estat molt difícil escollir una imatge que reflectís com em sento en aquests moments. Ja que crec que totes reflecteixen una mica com em sento, suposo que m’ha costat, ja que sota el meu parer  no  tot és blanc o negre, i molt menys quan parlem d’emocions o sensacions. Però s’havia d’escollir una i així ho he fet. 

El meu moment actual dins l’aula: He escollit la imatge del equilibrista. He escollit aquesta imatge perquè em sento com un equilibrista a sobre de la corda. Vaig avançant poc a poc com ell, sobre la corda que en aquest cas representa la meva aula, en silenci i amb cautela. Dic en silenci perquè de la mateixa manera que l’equilibrista ho necessita, per escoltar el soroll de la corda, jo també faig aquest silenci i una escolta activa, escoltant als meus alumnes, demanant consell quan estic insegura, observant als meus alumnes per veure quines són les seves inquietuds els seus neguits, necessitats, etc i com fer per ajudar-los, i per arribar a tots ells. I quan dic que vaig amb cautela ho dic perquè vull anar a poc a poc, fent front a tots els entrebancs que em pugui trobar pel camí, i si m’ensopego, aixecar-me i continuar endavant aprenent dels errors, de la experiència, del contacte amb els altres per arribar a la meva fita amb el major d’èxit possible.  

Punts forts: Els meus punts forts han estat sempre la meva voluntat, les ganes d’aprendre, creure en allò que faig i lluitar sempre amb la mateixa força. La meva implicació en les feines, les ganes d’escoltar als altres, saber treballar en equip, saber ser crític amb allò que faig i sobretot acceptar les critiques com a eina de reflexió i canvi. El meu altruisme. La meva manera de pensar tot i ser contraries es complementen, tinc una vessant realista i un altre de idealista. 

Punts febles: Sempre he estat una persona molt entregada als altres, això m’ha comportant, sovint mal de caps, ja que faig meus els problemes dels altres, això em comporta neguit, i invertir molt de temps, ja que mai se posar el límit, i sempre vull anar més enllà per tal de poder ajudar. He notat que estant en l’escola que estic, la carrega emocional, és molt més forta que en una escola ordinària, i he arribat molt cansada a casa donat a l’esforç mental i emocional que la realitat de l’escola requereix. El meu altruisme és positiu i negatiu a la vegada, ja que tot el que faig, ho faig sense esperar res a canvi, però sovint la gent s’aprofita d’això i com a persona tenim límits, i no podem arribar a tot arreu. Per últim, la meva inseguretat, tot i que tinc molta empenta per a fer les coses, sovint tinc dubtes, sobre les meves possibilitats i això em crea angoixa, i molta inseguretat. 

L’estil de mestre que m’agradaria ser: També m’ha costat escollir aquesta imatge, però crec que la imatge que millor identifica la mestra que m’agradaria ser, és la imatge de la banda de Jazz. El perquè he escollit aquesta imatge és molt senzill, tots ells es mostren segurs, contents,etc. Jo ja estic contenta, alegria no em manca, però el que si em manca, és seguretat. També he escollit aquesta imatge, perquè tot i faltar el so, “ A Veces una imagen vale más que mil palabras” dic això, perquè tots ells tenen un eina molt important, amb la que està transmetent: Valors, conceptes, emocions. I a mi m’agradaria arribar a tenir totes les eines necessàries per a sentir-me segura, i saber transmetre tot allò que vull, per ajudar als meus alumnes, no només a que aprenguin conceptes, sinó que arribin a ser persones. Crec que el que em cal per arribar a ser aquest tipus de mestre és experiència, no em sento avui com el primer dia que em vaig ficar en un aula, i totes les eines que tinc actualment les he après a traves de l’experiència, de l’intercanvi amb altres companys, i de la reflexió personal i grupal.