" El cazo de Lorenzo"

DIVERSITAT:

“El Cazo de Lorenzo”

Crec que és una historia molt maca, i que dona molt de joc per poder treballar la diversitat.

Algunes de les activitats que faria són les següents: Una activitat consistiria en fer el visionat d’aquest vídeo, un cop l’hagin vist faríem una reflexió conjunta, perquè tots els nois/es poguessin explicar que és el que creuen que passa en aquest conte. Si en aquesta reflexió sorgeix el tema que en Lorenzo es pot sentir malament per ser diferent a la resta, doncs faríem una altre reflexió del perquè la gent el pot mirar diferent, si creuen que el podrien ajudar, si s’han sentit mai com el Lorenzo... En un primer moment faria una activitat reflexiva, en la que els nois/es poguessin parlar de les seves diferencies, fomentant el diàleg i la reflexió.  

Un cop treballada aquesta reflexió treballaria activitats més dinàmiques, en les que cada nen se li assignés algun paper, i s’hagués de trobar amb entrebancs com li passa al Lorenzo, faríem una reflexió de com s’han sentit interpretant aquest paper, i com la resta l’han vist o s’han sentit.

Un altre de les activitats que faria consistiria en fer una graella, en la que els nens/es haguessin d’escriure coses sobre ells,sobre els seus gustos com per exemple color preferit, hobby, musica, etc. Un cop tothom tingués omplerta la seva graella, faríem una posada en comú, en una graella gran, i veuríem quants colors sortirien, quants hobbys, etc. Desprès de realitzar aquesta graella, els hi demostraria que aquestes diferencies potser no son tant evidents com d’altres, i que segur mai havien mirat o tractat malament a un company perquè li agradés el color blau en comptes del verd. 

Crec que intentaria fer una conscienciació social, ja que manca, cada cop hi ha menys respecte, i això s’ha de treballar tant a les escoles com a casa. Cada cop hi ha més nens/es a les escoles amb NEE, i és per això que hem d’ajudar a tots els nens/es  a créixer respectant la diferencia.

 També aprofitaria qualsevol conflicte que hi hagués a l’aula, ja que treballar des del context més pròxim els hi ajuda a entendre millors els conflictes i prendre una altre actitud davant aquests. Si algun conflicte tingués a veure amb aquest tema, en un primer moment ho treballaria amb les parts implicades, però ho posaria en comú amb tota l’aula, perquè cadascú pogués aportar les seves idees, solucions, etc.

“La uniformidad es la muerte; la diversidad es la vida.”
Mijail Bakunin

“El respeto no es el virus que invade la diferencia, es el pionero de la aceptación y el marinero del amor. Respeto es amar las diferencias de quien desprende la barca de competencia.”

Entrevista saturnino de la Torre

No se si molts de vosaltres haureu tingut a Saturnino de la Torre com a professor, jo el vaig tenir quan estudiava pedagogia en un parell d’assignatures, i ara llegint l’entrevista he recordat molts moments de les seves classes. 

Recordo que ens feia treballar molt a partir del sentiment , de les emocions, ens llegia algun poema, ens posava alguna cançó, algun vídeo, i partir d’allò nosaltres havíem de ser capaços de poder escriure, dibuixar, de la manera que ens fos més còmode per a nosaltres allò que havíem sentit. 

Al llarg de l’entrevista he recordat la seva manera de fer, i com em va transmetre a mi aquesta nova visió: “ Mi función no es ensenyar sino hacer que el alumno aprenda”. Una vegada més, veiem i podem comprovar que la manera de fer que existeix a la majoria de escoles, no està ensenyant als infants a créixer com a persones, si més no, no ho ha fa en l’ integritat de la persona, es deixen de banda molts factors, que donen una alimentació, sota el meu parer, insuficient. 

Quan jo estudiava, recordo que molts companys/es criticaven les seves classes, tothom es veia molt gran com per fer depèn quines coses. Suposo que era normal, portàvem molts anys, alimentant-nos d’un tipus d’educació, com diu Saturnino basada en un contingut empaquetat, i sortir d’aquest paquet no és gens fàcil, quan durant tota l’escolarització t’han ensenyat que és així com has d’aprendre. 

Un cop més aquestes lectures, i aquest tipus d’entrevista em suscita la reflexió sobre la situació actual a les escoles: És cert que el currículum actual contempla, les competències bàsiques, però jo tinc el meus dubtes davant d’aquesta situació, per normativa qualsevol programació ha de contenir les competències bàsiques, però això ha canviat algú en la manera de fer de les escoles? O estem parlant simplement de coses burocràtiques, en la que la majoria de professional, han hagut de canviar el concepte, i canviar els papers perquè la normativa així ho marca, però la seva manera de fer segueix sent la mateixa??? 

Crec que falta un llarg camí per poder canviar tots aquests conceptes, per mi no es tant important potser el que hi ha escrit en un paper, però si ho és la pràctica, el dia a dia, com treballem amb els nostres alumnes, el com? El per què? I el què? Treballem. 

Per últim m’agradaria recomanar-vos un llibre de Saturnino de la Torre, potser és un pel teòric, però és un llibre que considero hem de tenir a la nostra biblioteca de recursos, ja que ens parla del concepte de creativitat en un sentit molt més ampli del que estem acostumats, del concepte de resiliencia, etc. El llibre es: Dialogando con la creatividad. Saturnino de la Torre. Ed. Octaedro.