Entrevista Manuel Segura

ENTREVISTA A MANUEL SEGURA:

L’entrevista de Manuel Segura, m’ha semblat molt interessant, tot i ser una entrevista curta, crec que és clara i concisa.

El missatge que ens vols aportar Manuel Segura amb les seves aportacions es clar, ens fa una reflexió sobre el món actual, com viu la societat actual, i posa de manifest quina seria la situació desitjada i com arribar-hi.  Manuel ens explica al principi de l’entrevista, com va començar el seu projecte educatiu, i cap a on i a qui anava enfocat. 

Està clar i sota el meu parer que en un principi volia arribar a la societat marginada, com ell diu, ja que les circumstancies d’aquestes persones els hi feia ser persones sense recursos, sense competències socials, sense valors. Però hi ha un moment de l’entrevista que Manuel diu que el seu projecte està integrat a totes les escoles de l’estat espanyol. Es aquí on es veu el canvi de societat que hem patit, i que estem patint. Es cert que anem cap a una societat basada en el individualisme, això comporta egoisme en els essers humans, i una falta de compromís social molt gran. Sense oblidar que estem educant en una societat materialista on impera el poder de l’economia, i deixa de banda els valors com a pilar fonamental per a ser persona per a poder i saber conviure. 

Crec que les aportacions de Manuel Segura, juntament amb les aportacions del vídeo de Ken Ronbinson, estan molt relacionades i són aportacions que inciten a la reflexió, a la critica i a la presa de decisions, hem de pensar que un altre món és possible, i això només ho podrem assolir fomentant un altre tipus d’educació, que és la d’ensenyar a ser persona i a saber conviure.  Com deia Ken Robinson, dit d’un altre manera, estem creant clons, persones que alimentin el sistema capitalista. On queda l’intel·ligència emocional??? Algú ens ensenya a ser emocionalment intel·ligents?

Estem perdent els papers, i parlo de tots, perquè tant mestres, famílies, societat han de posar el seu granet de sorra. Si mal no recordo, la triada: Relació família, escola i comunitat.  Seria la situació ideal, per poder educar de la manera que ens proposa Manuel Segura, tots hem d’anar cap al mateix port, qui de nosaltres no ha escoltat algun cop algun pare o alguna mare, pel carrer dient que el seu fill és un mal educat, que no pot amb ell,  i desprès d’aquesta aportació, dir que no saben que li ensenyen a l’escola, perquè ell o ella porta al seu fill/a a l’escola perquè els/ les mestres els eduquin!!! Ens estem tornant bojos??? És que la feina dels pares és únicament la de crear i vetllar per les necessitats bàsiques d’aliments, sostre, etc.   I per altre banda, qui no ha escoltat a algun company davant d’una situació de conflicte social, moral emocional, etc, dels seus alumnes dir: Doncs ho sento però no perdre temps, la meva feina és ensenyar una matèria! No haig d’ensenyar valors ni educar!  Una altre situació per dir estem bojos!!! 

Bé crec que això no ho podem tolerar, és cert que ensenyem una matèria, un contingut concret, però no hem d’oblidar que l’escola no deixa de ser una altre comunitat, que podria ser la metàfora de societat i que per tant hem d’ensenyar als nostres alumnes a ser persones, a saber conviure, a solucionar conflictes, per tant no podem ensenyar únicament un contingut, com criticava ken Robinson, sinó que hem de poder ensenyar sense separar cap part del cos, es a dir som persones, i per tant tenim una intel·ligència cognitiva i una intel·ligència emocional, que no podem separar, perquè com a persones funcionem amb les dues. Hem d’educar o ensenyar amb l’ integritat de la persona. I no oblidem el papers dels pares i mares, juguen un paper fonamental en l’educació dels seus fills i filles. Jo recordo que tots els valors que he après al llarg de la meva vida, els he après en l’escola, a casa fonamentalment i al meu entorn. 

Aprofitant aquest espai, us explicaré breument una cosa de la meva experiència. Els dissabtes estic al Cau de Martorell, per qui no conegui que es això, us diré que és un agrupament escolta, treballem per educar i crear persones amb capacitat critica, desenvolupem la capacitat de participar activament i de que s’impliquin amb l’entorn per tal de transformar-lo. 

Aquest any porto el grup de nois/es més grans, tenen entre 17 i 19 anys. Bé, se’ns fa molt difícil treballar amb ells, tenen una visió molt materialista de les coses, i sobretot un espirit molt individualista, egoista i conformista. La setmana passada van començar a veure la pel·lícula La clase, us la recomano, avui l’hem acabat de veure i hem fet un treballar posterior a traves d’una reflexió comuna, d’unes preguntes formulades pel meu company i per mi. Totes elles pensades per incitar a la reflexió, i per finalitzar hem realitzat una activitat més dinàmica en la que havien de trobar noticies en diaris, per tal de confirmar la reflexió que havien fet anteriorment. Us preguntareu perquè us explico això, doncs bé es simplement per a reafirmar el que ens explica Manuel Segura, totes les seves aportacions han estat conformistes, pensant de manera individualista, i quan els hi plantegem dilemes morals, no tenen respostes, potser perquè els hi ve tot marcat, pautat, i com que ningú els hi ha ensenyat a ser crítics es creuen tot el que els hi arriba. 

Bé tant jo com el meu company, estem lluitant no perquè canviïn aquesta idea, i es revolucionin contra el món, sense cap finalitat, més que la de portar la contraria, sinó més aviat estem lluitant perquè siguin persones amb capacitat critica, i es aquí on podrem trobar la clau màgica, perquè s’adonin que les petites transformacions, són les que poden arribar a fer grans canvis. Espero que vosaltres penseu com jo, i no tireu mai la “tovallola”, “ Els nostres esforços esperançat lluita fidel, serà com l’arbre que és valent, a cops de pluja a cops de vent!

L'ESCOLA MATA LA CREATIVITAT?

1-   Resum, esquema,... d'aquells aspectes més interessants que aporta en Ken Robinson:

3 coses Importants: Creativitat, Educació i capacitat innovadora dels nens/es.

L’educació ens porta a un futur.  En l’educació hauríem de donar la mateixa importància a l’alfabetització que a la creativitat.

Els nens arrisquen i no tenen por a equivocar-se. Estar equivocat no es igual a ser creatiu. Hem d’estar preparats per equivocar-nos, per fer coses originals.

Actualment en l’escoles equivocar-se és un error. Cada sistema educatiu en la terra té una mateixa jerarquia de temes: En la part superior; mates, idiomes, humanitats, i en la part inferior; les arts. S’està creant una educació de cintura en amunt, es centra en el cap, ens oblidem del cos.

La jerarquia de l’educació es basa en dues idees: 1- Temes útils pel treball, els trobem al cap. 2- Capacitat acadèmica.  

En poc temps, moltes persones han accedit a tenir una titulació, actualment les titulacions han perdut prestigi, cada cop s’exigeix més titulacions, i més estudis superiors per accedir a una feina.

Hem de repensar el concepte sobre intel·ligència. Sabem tres coses sobre la intel·ligència que és : diversa, dinàmica i distintiva.

M’agrada molt, com Ken Robinson, ens explica la historia de la nena que a l’escola la diagnostiquen amb TDA, és molt important la feina dels professionals, aquell psicòleg va escoltar i va veure les necessitats d’aquella nena.

Per a finalitzar el meu resum, posaré una frase que diu Ken Robinson al finalitzar la seva xerrada, i crec que sintetitza molt el que ell pensa: “ Nuestra tarea es educar a la totalidad de su ser, para que puedan enfrentarse a ese futuro”

2. Reflexió sobre quin paper té la creativitat en la teva tasca diària.

Crec que és una part important de la meva vida, no únicament a la feina, sinó en qualsevol relació: amics, família, etc.

M’agrada fer coses noves, poder innovar en les meves pràctiques educatives, i si m’equivoco doncs aprendre dels meus errors. Crec que si treballem de manera rutinària, no deixem pas a l’ innovació i per tant difícilment podrem millorar la nostra tasca educativa, perquè creurem que la nostra manera de fer és la millor i la única. “ Tot és pot millora”. Crec que treballant posant en pràctica la creativitat estem més receptius, som més crítics, i estem oberts al canvi i a la millora.

-          Respectem la diversitat dels nostres alumnes? Crec que qualsevol Professional ha de vetllar per atendre la diversitat dels alumnes, al cap i la fi no treballem amb màquines, treballem amb persones, i és aquí on està la part més enriquidora en la seva diversitat. És cert però, que sovint, se’ns demanen coses que no ajuda gaire a donar respostes a tota la diversitat amb la que ens trobem, i sovint la falta de recursos i de personal, i l’estat de les aules massificades fan que no puguem atendre aquesta diversitat. Però també crec que depèn molt de les ganes del professional, del grau d’implicació, jo acostumo o intento atendre la diversitat de la meva aula.

-          I dins l'escola, hi ha lloc per les aportacions dels nous professionals que s'incorporen? Crec que és molt important l’ intervenció de qualsevol professional, sempre i quan aquesta sigui productiva, hem de treballar en xarxa, i fer l’esforç per caminar tots amb una mateixa direcció.

-          Com es valoren les idees noves, diferents? No es valoren mai de la mateixa manera, son molts factors els que intervenen, el claustre, la manera de fer de l’escola, les famílies, etc. Es fa difícil aportar noves idees, i que no et mirin com si estiguessis boja, el cas es trobar-se amb un bon equip docent que tinguis ganes d’innovar, de treballar, de poder crear millores, i sobretot amb ganes de fer un esforç. Es cert que ens costa aprovar noves idees, els humans tenim aquesta tendència a quedar-nos i a fer sobre allò que coneixem, però hem de fomentar un altre manera de fer, un altre manera de pensar, com diu Ken Robinson, i hem d’aprendre a no tenir a equivocar-nos, perquè si tenim ganes d’aprendre, els errors poden ajudar a formar part d’una millora.

-          Què poden fer, com a professionals, per a introduir canvis al respecte? Treballar diàriament, I lluitar per allò en el que creiem. Els canvis no s’aconsegueixen en un dia, és qüestió de temps i de treball, hem de ser pacients i defensar sempre aquelles idees que considerem valides.

  3. Fem un propòsit pel nou any: Dissenya una activitat a realitzar amb els teus alumnes amb l'objectiu de  fomentar la creativitat, la lliure expressió de les idees i l'atenció a la diversitat. Quines són les principals dificultats que trobes?

Realment no faré cap activitat, on hi hagi objectius, etc. Us explicaré el perquè de tot plegat. Com ja he comentat sovint, treballo en un CEE, he treballat en escoles ordinàries, i m’he trobat amb diversitat dins les aules, però res a veure amb la diversitat de la meva aula actual. I és per això que diàriament treballo tenint en compte la diversitat dels meus alumnes, fomentant la creativitat i la lliure expressió de les idees i l’atenció.

Tot i tenir una programació  feta, tant el meu company com jo som força flexibles, i cada matí mirem com arriben els nostres nanos a l’aula, ja que son malalts mentals, i sovint no son els nens/es sinó la seva malaltia.

Ens agrada molt treballar amb musica, i sovint quan es tracta de realitzar alguna activitat de plàstica els hi deixem escollir el material, ja que puguin agafar  aquell material amb el que se sentin més segurs.

Donat que estem treballant amb nens/es adolescents i adults, els preparem per la seva diària fora de l’escola, per tant realitzem molts treballs funcionals. Tots són grans, i difícilment el que té dificultats per parlar, adquirirà una millor parla de la que té actualment, etc. Tot i les seves dificultats, no m’agrada treballar amb ells i pautar-los molt, de vegades és necessari, però els nens/es que tenen més marge, m’agrada deixar-les el seu espai, que siguin capaços de crear les seves estratègies, i eines per ensortir-se dels entrebancs, i tot això crec que ho duen a terme deixant volar la seva creativitat.

M’agradaria compartir amb tots vosaltres una petita historia:

 

Una flor vermella amb la tija verda

La Maria era una nena amb molta il•lusió que anava a l’escola.
Un matí la mestra va dir:
- Avui farem un dibuix.
- Què bé! – va pensar ella, doncs li agradava força dibuixar.
Amb molt entusiasme va agafar la seva caixa de colors i va començar a dibuixar.
Però la mestra va dir:
- Espereu-vos!, no comenceu fins que us digui què heu de fer. Bé, ara dibuixarem les flors d’un jardí.
La Maria va començar a fer flors de color rosa, lila i blau. En aquell moment es va sentir que la mestra deia:
- Espereu-vos, jo us ensenyaré com heu de fer les flors. Així, dibuixeu una flor vermella amb la tija verda.
Després va afegir:
- Ara sí que ja podeu començar.
La nena va mirar la flor de la mestra, va mirar la seva, li va agradar més la seva però, sense dir res, va guardar el seu paper
i va intentar copiar la flor de la pissarra: era vermella amb la tija verda.
Un altre dia la mestra va dir:
-Avui farem una redacció.
-Què bé – va pensar la Maria- Així podré escriuré a les estrelles!
Però de cop va sentir que la mestra deia:
- Espereu-vos, jo us diré de què heu d’escriure! El tema serà: les vacances.
La Maria es va preguntar:
- Perquè sempre hem d’escriure sobre el mateix tema? Però va, posaré que a l’estiu les estrelles surten més tard.
El seu pensament va ser interromput per la veu de la mestra que deia:
-Espereu-vos, jo us diré què heu de posar. Apunteu: lloc d’estiueig (muntanya o platja), amb qui (pares o amics), quin mitjà
de transport vau utilitzar (aeri, marítim o terrestre), què vau fer, com us ho vau passar, quants dies van ser, quan vau
marxar i quan vau tornar...Ho heu entès? Doncs ja podeu començar.
La Maria es va posar trista perquè amb aquesta pauta no hi havia lloc per les seves estrelles i no podia manifestar com les
admirava. Però resignada, va agafar el llapis i va començar a respondre, un per un i de forma ordenada, tots els aspectes
que la mestra havia estipulat.

Així, la nena va comprendre que era més important fer el que la mestra deia que no el que ella volia.
Però passat un temps, la família de la Maria va canviar de població, i per tant, també d’escola.
Un dels primers dies de classe, la nova mestra va dir:
- Avui farem un dibuix.
La Maria es va quedar molt tranquil•la esperant que la mestra digués com havien de fer-ho.
Quan la mestra va adonar-se que la Maria no feia res, se li acostà i li digué:
-Perquè no treballes? Què no t’agrada dibuixar?
-Sí- va respondre- però estic esperant que vostè em digui com ho he de fer.
-Com tu vulguis -li va respondre la mestra
-I amb quins colors?
-Amb els que més t’agradin.

-No ho entenc -va pensar la Maria- i va començar a fer una flor vermella amb la tija verda.

 

                      

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

L’espai que he escollit és qualsevol aula de l’escola, qualsevol aula de tutoria. 

-          SEGURETAT: Pel que respecte a l’apartat de seguretat, és una escola força condicionada i adaptada. Hem de tenir en compte que és un centre de nova construcció, i és un CEE, per tant quan es va construir, ja es va fer força a consciència, tenint en compte les rampes per on poden baixar els nens amb cadires de rodes, les portes s’obren totes cap a dins, i estan preparades perquè no es puguin agafar ni els dits ni les mans. Els passadissos son força amples, i no tenen cap obstacle, que pugui impedir l’accés, o la mobilitat. Existeixen força extintors, als passadissos, tot i que a dins de les aules no hi ha cap, suposo que no han d’haver. Les senyalitzacions són correctes actualment, abans de fer la petita formació que vam realitzar el primer trimestre, existien senyalitzacions incorrectes, però ja s’han canviat.

-          HIGIENE AMBIENTAL: Totes les aules de l’escola tenen força llum i ventilació. Donat que son nens/es” alguns no tots” que bavegen constantment, a totes les aules hi ha material d’higiene com : mocadors, guants, etc. A cada aula existeix un dispensador d’alcohol, per desinfectar les mans, aquests dispensadors es van posar l’any passat a totes les aules, pel tema de la grip A. A l’escola hi ha una petita piscina per fer les teràpies amb els nens/es, l’any passat la piscina va romandre tancada per tal d’evitar casos de contagi.

-          CÀRREGA FISICA I CÀRREGA VOCAL:  Pel que respecte aquest punt, crec que hi ha una càrrega física molt gran al meu centre de treball. La càrrega vocal, crec que no és gaire gran. Com ja he dit anteriorment al meu centre hi ha una càrrega física molt gran, sovint moltes companyes agafen baixes per contractures. Crec que s’hauria de realitzar alguna mena de formació, per ensenyar-nos com hem d’actuar, quina és la postura correcta per depèn quines situacions, ja que crec que la majoria de lesions, que ocorren són per una inadequada gestió postural, si rebéssim la formació necessària, potser molts dels accidents es podrien evitar. Dic això perquè a la meva escola, s’han d’arrossegar moltes cadires de rodes, canviar bolquers, tot i tenir les grues que ajuden a agafar el pes, els tutors/es també carreguen el pes,  i no de nens petits, sinó de nens grans, amb força alçada i pes. En alguns casos, nens amb quadres d’agressivitat forts, requereixen d’una contenció, des de l’escola fa temps que s’està demanant al departament una formació especifica sobre contenció, ja que quan un nen/a està en plena crisi, té molta força, i és molt important que ens ensenyin a actuar davant d’aquestes situacions, per tal de no fer mal al nen/a en qüestió, i per tal d’evitar una lesió al docent.

-          FACTORS PSICOSOCIALS: Sota el meu parer en el meu centre hi ha una forta implicació i càrrega emocional, els primers dies, o el primer mes de treballar allà, sortia amb una sensació de cansament enorme, amb el temps i amb converses que he tingut amb mestres que ja fa temps que hi treballen allà, he anat aprenent a no sobrecarregar-me. És molt important treballar les emocions, i saber diferenciar la vida laboral, de la nostra vida personal, no podem fer que aquesta càrrega emocional ens arribi a afectar a la nostra vida personal. Considero de gran importància i de gran ajuda, el que s’acostuma a fer en la meva escola. La directora de tant en tant acostuma a agafar als tutors/es, i xerrar amb ells, per veure com es troben, etc. És un espai d’intercanvi, on el tutor/a es pot desofegar, en un espai tranquil i sense preses, que no sigui entrepassadis. De tant en tant, les reunions d’equip també serveixen per fer teràpia entre els mateixos docents, sovint es prioritza l’estat emocional dels companys/es, i deixem de banda el tema burocràtic, al cap i la fi, és molt important que tots estiguem bé ( Psicològicament i físicament) per poder fer la nostra tasca docent ben feta. Molts cops tenim la sensació que manquen ajudes tècniques, i que no sabem com actuar davant d’algunes situacions, potser existeix el servei a l’escola, però no és permanent, potser tenim serveis específics que venen un dia a la setmana, i hores concretes i es fa difícil poder disposar d’un moment per realitzar aquest intercanvi.