L'ESCOLA MATA LA CREATIVITAT?

1-   Resum, esquema,... d'aquells aspectes més interessants que aporta en Ken Robinson:

3 coses Importants: Creativitat, Educació i capacitat innovadora dels nens/es.

L’educació ens porta a un futur.  En l’educació hauríem de donar la mateixa importància a l’alfabetització que a la creativitat.

Els nens arrisquen i no tenen por a equivocar-se. Estar equivocat no es igual a ser creatiu. Hem d’estar preparats per equivocar-nos, per fer coses originals.

Actualment en l’escoles equivocar-se és un error. Cada sistema educatiu en la terra té una mateixa jerarquia de temes: En la part superior; mates, idiomes, humanitats, i en la part inferior; les arts. S’està creant una educació de cintura en amunt, es centra en el cap, ens oblidem del cos.

La jerarquia de l’educació es basa en dues idees: 1- Temes útils pel treball, els trobem al cap. 2- Capacitat acadèmica.  

En poc temps, moltes persones han accedit a tenir una titulació, actualment les titulacions han perdut prestigi, cada cop s’exigeix més titulacions, i més estudis superiors per accedir a una feina.

Hem de repensar el concepte sobre intel·ligència. Sabem tres coses sobre la intel·ligència que és : diversa, dinàmica i distintiva.

M’agrada molt, com Ken Robinson, ens explica la historia de la nena que a l’escola la diagnostiquen amb TDA, és molt important la feina dels professionals, aquell psicòleg va escoltar i va veure les necessitats d’aquella nena.

Per a finalitzar el meu resum, posaré una frase que diu Ken Robinson al finalitzar la seva xerrada, i crec que sintetitza molt el que ell pensa: “ Nuestra tarea es educar a la totalidad de su ser, para que puedan enfrentarse a ese futuro”

2. Reflexió sobre quin paper té la creativitat en la teva tasca diària.

Crec que és una part important de la meva vida, no únicament a la feina, sinó en qualsevol relació: amics, família, etc.

M’agrada fer coses noves, poder innovar en les meves pràctiques educatives, i si m’equivoco doncs aprendre dels meus errors. Crec que si treballem de manera rutinària, no deixem pas a l’ innovació i per tant difícilment podrem millorar la nostra tasca educativa, perquè creurem que la nostra manera de fer és la millor i la única. “ Tot és pot millora”. Crec que treballant posant en pràctica la creativitat estem més receptius, som més crítics, i estem oberts al canvi i a la millora.

-          Respectem la diversitat dels nostres alumnes? Crec que qualsevol Professional ha de vetllar per atendre la diversitat dels alumnes, al cap i la fi no treballem amb màquines, treballem amb persones, i és aquí on està la part més enriquidora en la seva diversitat. És cert però, que sovint, se’ns demanen coses que no ajuda gaire a donar respostes a tota la diversitat amb la que ens trobem, i sovint la falta de recursos i de personal, i l’estat de les aules massificades fan que no puguem atendre aquesta diversitat. Però també crec que depèn molt de les ganes del professional, del grau d’implicació, jo acostumo o intento atendre la diversitat de la meva aula.

-          I dins l'escola, hi ha lloc per les aportacions dels nous professionals que s'incorporen? Crec que és molt important l’ intervenció de qualsevol professional, sempre i quan aquesta sigui productiva, hem de treballar en xarxa, i fer l’esforç per caminar tots amb una mateixa direcció.

-          Com es valoren les idees noves, diferents? No es valoren mai de la mateixa manera, son molts factors els que intervenen, el claustre, la manera de fer de l’escola, les famílies, etc. Es fa difícil aportar noves idees, i que no et mirin com si estiguessis boja, el cas es trobar-se amb un bon equip docent que tinguis ganes d’innovar, de treballar, de poder crear millores, i sobretot amb ganes de fer un esforç. Es cert que ens costa aprovar noves idees, els humans tenim aquesta tendència a quedar-nos i a fer sobre allò que coneixem, però hem de fomentar un altre manera de fer, un altre manera de pensar, com diu Ken Robinson, i hem d’aprendre a no tenir a equivocar-nos, perquè si tenim ganes d’aprendre, els errors poden ajudar a formar part d’una millora.

-          Què poden fer, com a professionals, per a introduir canvis al respecte? Treballar diàriament, I lluitar per allò en el que creiem. Els canvis no s’aconsegueixen en un dia, és qüestió de temps i de treball, hem de ser pacients i defensar sempre aquelles idees que considerem valides.

  3. Fem un propòsit pel nou any: Dissenya una activitat a realitzar amb els teus alumnes amb l'objectiu de  fomentar la creativitat, la lliure expressió de les idees i l'atenció a la diversitat. Quines són les principals dificultats que trobes?

Realment no faré cap activitat, on hi hagi objectius, etc. Us explicaré el perquè de tot plegat. Com ja he comentat sovint, treballo en un CEE, he treballat en escoles ordinàries, i m’he trobat amb diversitat dins les aules, però res a veure amb la diversitat de la meva aula actual. I és per això que diàriament treballo tenint en compte la diversitat dels meus alumnes, fomentant la creativitat i la lliure expressió de les idees i l’atenció.

Tot i tenir una programació  feta, tant el meu company com jo som força flexibles, i cada matí mirem com arriben els nostres nanos a l’aula, ja que son malalts mentals, i sovint no son els nens/es sinó la seva malaltia.

Ens agrada molt treballar amb musica, i sovint quan es tracta de realitzar alguna activitat de plàstica els hi deixem escollir el material, ja que puguin agafar  aquell material amb el que se sentin més segurs.

Donat que estem treballant amb nens/es adolescents i adults, els preparem per la seva diària fora de l’escola, per tant realitzem molts treballs funcionals. Tots són grans, i difícilment el que té dificultats per parlar, adquirirà una millor parla de la que té actualment, etc. Tot i les seves dificultats, no m’agrada treballar amb ells i pautar-los molt, de vegades és necessari, però els nens/es que tenen més marge, m’agrada deixar-les el seu espai, que siguin capaços de crear les seves estratègies, i eines per ensortir-se dels entrebancs, i tot això crec que ho duen a terme deixant volar la seva creativitat.

M’agradaria compartir amb tots vosaltres una petita historia:

 

Una flor vermella amb la tija verda

La Maria era una nena amb molta il•lusió que anava a l’escola.
Un matí la mestra va dir:
- Avui farem un dibuix.
- Què bé! – va pensar ella, doncs li agradava força dibuixar.
Amb molt entusiasme va agafar la seva caixa de colors i va començar a dibuixar.
Però la mestra va dir:
- Espereu-vos!, no comenceu fins que us digui què heu de fer. Bé, ara dibuixarem les flors d’un jardí.
La Maria va començar a fer flors de color rosa, lila i blau. En aquell moment es va sentir que la mestra deia:
- Espereu-vos, jo us ensenyaré com heu de fer les flors. Així, dibuixeu una flor vermella amb la tija verda.
Després va afegir:
- Ara sí que ja podeu començar.
La nena va mirar la flor de la mestra, va mirar la seva, li va agradar més la seva però, sense dir res, va guardar el seu paper
i va intentar copiar la flor de la pissarra: era vermella amb la tija verda.
Un altre dia la mestra va dir:
-Avui farem una redacció.
-Què bé – va pensar la Maria- Així podré escriuré a les estrelles!
Però de cop va sentir que la mestra deia:
- Espereu-vos, jo us diré de què heu d’escriure! El tema serà: les vacances.
La Maria es va preguntar:
- Perquè sempre hem d’escriure sobre el mateix tema? Però va, posaré que a l’estiu les estrelles surten més tard.
El seu pensament va ser interromput per la veu de la mestra que deia:
-Espereu-vos, jo us diré què heu de posar. Apunteu: lloc d’estiueig (muntanya o platja), amb qui (pares o amics), quin mitjà
de transport vau utilitzar (aeri, marítim o terrestre), què vau fer, com us ho vau passar, quants dies van ser, quan vau
marxar i quan vau tornar...Ho heu entès? Doncs ja podeu començar.
La Maria es va posar trista perquè amb aquesta pauta no hi havia lloc per les seves estrelles i no podia manifestar com les
admirava. Però resignada, va agafar el llapis i va començar a respondre, un per un i de forma ordenada, tots els aspectes
que la mestra havia estipulat.

Així, la nena va comprendre que era més important fer el que la mestra deia que no el que ella volia.
Però passat un temps, la família de la Maria va canviar de població, i per tant, també d’escola.
Un dels primers dies de classe, la nova mestra va dir:
- Avui farem un dibuix.
La Maria es va quedar molt tranquil•la esperant que la mestra digués com havien de fer-ho.
Quan la mestra va adonar-se que la Maria no feia res, se li acostà i li digué:
-Perquè no treballes? Què no t’agrada dibuixar?
-Sí- va respondre- però estic esperant que vostè em digui com ho he de fer.
-Com tu vulguis -li va respondre la mestra
-I amb quins colors?
-Amb els que més t’agradin.

-No ho entenc -va pensar la Maria- i va començar a fer una flor vermella amb la tija verda.