Entrevista Manuel Segura

ENTREVISTA A MANUEL SEGURA:

L’entrevista de Manuel Segura, m’ha semblat molt interessant, tot i ser una entrevista curta, crec que és clara i concisa.

El missatge que ens vols aportar Manuel Segura amb les seves aportacions es clar, ens fa una reflexió sobre el món actual, com viu la societat actual, i posa de manifest quina seria la situació desitjada i com arribar-hi.  Manuel ens explica al principi de l’entrevista, com va començar el seu projecte educatiu, i cap a on i a qui anava enfocat. 

Està clar i sota el meu parer que en un principi volia arribar a la societat marginada, com ell diu, ja que les circumstancies d’aquestes persones els hi feia ser persones sense recursos, sense competències socials, sense valors. Però hi ha un moment de l’entrevista que Manuel diu que el seu projecte està integrat a totes les escoles de l’estat espanyol. Es aquí on es veu el canvi de societat que hem patit, i que estem patint. Es cert que anem cap a una societat basada en el individualisme, això comporta egoisme en els essers humans, i una falta de compromís social molt gran. Sense oblidar que estem educant en una societat materialista on impera el poder de l’economia, i deixa de banda els valors com a pilar fonamental per a ser persona per a poder i saber conviure. 

Crec que les aportacions de Manuel Segura, juntament amb les aportacions del vídeo de Ken Ronbinson, estan molt relacionades i són aportacions que inciten a la reflexió, a la critica i a la presa de decisions, hem de pensar que un altre món és possible, i això només ho podrem assolir fomentant un altre tipus d’educació, que és la d’ensenyar a ser persona i a saber conviure.  Com deia Ken Robinson, dit d’un altre manera, estem creant clons, persones que alimentin el sistema capitalista. On queda l’intel·ligència emocional??? Algú ens ensenya a ser emocionalment intel·ligents?

Estem perdent els papers, i parlo de tots, perquè tant mestres, famílies, societat han de posar el seu granet de sorra. Si mal no recordo, la triada: Relació família, escola i comunitat.  Seria la situació ideal, per poder educar de la manera que ens proposa Manuel Segura, tots hem d’anar cap al mateix port, qui de nosaltres no ha escoltat algun cop algun pare o alguna mare, pel carrer dient que el seu fill és un mal educat, que no pot amb ell,  i desprès d’aquesta aportació, dir que no saben que li ensenyen a l’escola, perquè ell o ella porta al seu fill/a a l’escola perquè els/ les mestres els eduquin!!! Ens estem tornant bojos??? És que la feina dels pares és únicament la de crear i vetllar per les necessitats bàsiques d’aliments, sostre, etc.   I per altre banda, qui no ha escoltat a algun company davant d’una situació de conflicte social, moral emocional, etc, dels seus alumnes dir: Doncs ho sento però no perdre temps, la meva feina és ensenyar una matèria! No haig d’ensenyar valors ni educar!  Una altre situació per dir estem bojos!!! 

Bé crec que això no ho podem tolerar, és cert que ensenyem una matèria, un contingut concret, però no hem d’oblidar que l’escola no deixa de ser una altre comunitat, que podria ser la metàfora de societat i que per tant hem d’ensenyar als nostres alumnes a ser persones, a saber conviure, a solucionar conflictes, per tant no podem ensenyar únicament un contingut, com criticava ken Robinson, sinó que hem de poder ensenyar sense separar cap part del cos, es a dir som persones, i per tant tenim una intel·ligència cognitiva i una intel·ligència emocional, que no podem separar, perquè com a persones funcionem amb les dues. Hem d’educar o ensenyar amb l’ integritat de la persona. I no oblidem el papers dels pares i mares, juguen un paper fonamental en l’educació dels seus fills i filles. Jo recordo que tots els valors que he après al llarg de la meva vida, els he après en l’escola, a casa fonamentalment i al meu entorn. 

Aprofitant aquest espai, us explicaré breument una cosa de la meva experiència. Els dissabtes estic al Cau de Martorell, per qui no conegui que es això, us diré que és un agrupament escolta, treballem per educar i crear persones amb capacitat critica, desenvolupem la capacitat de participar activament i de que s’impliquin amb l’entorn per tal de transformar-lo. 

Aquest any porto el grup de nois/es més grans, tenen entre 17 i 19 anys. Bé, se’ns fa molt difícil treballar amb ells, tenen una visió molt materialista de les coses, i sobretot un espirit molt individualista, egoista i conformista. La setmana passada van començar a veure la pel·lícula La clase, us la recomano, avui l’hem acabat de veure i hem fet un treballar posterior a traves d’una reflexió comuna, d’unes preguntes formulades pel meu company i per mi. Totes elles pensades per incitar a la reflexió, i per finalitzar hem realitzat una activitat més dinàmica en la que havien de trobar noticies en diaris, per tal de confirmar la reflexió que havien fet anteriorment. Us preguntareu perquè us explico això, doncs bé es simplement per a reafirmar el que ens explica Manuel Segura, totes les seves aportacions han estat conformistes, pensant de manera individualista, i quan els hi plantegem dilemes morals, no tenen respostes, potser perquè els hi ve tot marcat, pautat, i com que ningú els hi ha ensenyat a ser crítics es creuen tot el que els hi arriba. 

Bé tant jo com el meu company, estem lluitant no perquè canviïn aquesta idea, i es revolucionin contra el món, sense cap finalitat, més que la de portar la contraria, sinó més aviat estem lluitant perquè siguin persones amb capacitat critica, i es aquí on podrem trobar la clau màgica, perquè s’adonin que les petites transformacions, són les que poden arribar a fer grans canvis. Espero que vosaltres penseu com jo, i no tireu mai la “tovallola”, “ Els nostres esforços esperançat lluita fidel, serà com l’arbre que és valent, a cops de pluja a cops de vent!