" El cazo de Lorenzo"

DIVERSITAT:

“El Cazo de Lorenzo”

Crec que és una historia molt maca, i que dona molt de joc per poder treballar la diversitat.

Algunes de les activitats que faria són les següents: Una activitat consistiria en fer el visionat d’aquest vídeo, un cop l’hagin vist faríem una reflexió conjunta, perquè tots els nois/es poguessin explicar que és el que creuen que passa en aquest conte. Si en aquesta reflexió sorgeix el tema que en Lorenzo es pot sentir malament per ser diferent a la resta, doncs faríem una altre reflexió del perquè la gent el pot mirar diferent, si creuen que el podrien ajudar, si s’han sentit mai com el Lorenzo... En un primer moment faria una activitat reflexiva, en la que els nois/es poguessin parlar de les seves diferencies, fomentant el diàleg i la reflexió.  

Un cop treballada aquesta reflexió treballaria activitats més dinàmiques, en les que cada nen se li assignés algun paper, i s’hagués de trobar amb entrebancs com li passa al Lorenzo, faríem una reflexió de com s’han sentit interpretant aquest paper, i com la resta l’han vist o s’han sentit.

Un altre de les activitats que faria consistiria en fer una graella, en la que els nens/es haguessin d’escriure coses sobre ells,sobre els seus gustos com per exemple color preferit, hobby, musica, etc. Un cop tothom tingués omplerta la seva graella, faríem una posada en comú, en una graella gran, i veuríem quants colors sortirien, quants hobbys, etc. Desprès de realitzar aquesta graella, els hi demostraria que aquestes diferencies potser no son tant evidents com d’altres, i que segur mai havien mirat o tractat malament a un company perquè li agradés el color blau en comptes del verd. 

Crec que intentaria fer una conscienciació social, ja que manca, cada cop hi ha menys respecte, i això s’ha de treballar tant a les escoles com a casa. Cada cop hi ha més nens/es a les escoles amb NEE, i és per això que hem d’ajudar a tots els nens/es  a créixer respectant la diferencia.

 També aprofitaria qualsevol conflicte que hi hagués a l’aula, ja que treballar des del context més pròxim els hi ajuda a entendre millors els conflictes i prendre una altre actitud davant aquests. Si algun conflicte tingués a veure amb aquest tema, en un primer moment ho treballaria amb les parts implicades, però ho posaria en comú amb tota l’aula, perquè cadascú pogués aportar les seves idees, solucions, etc.

“La uniformidad es la muerte; la diversidad es la vida.”
Mijail Bakunin

“El respeto no es el virus que invade la diferencia, es el pionero de la aceptación y el marinero del amor. Respeto es amar las diferencias de quien desprende la barca de competencia.”

Entrevista saturnino de la Torre

No se si molts de vosaltres haureu tingut a Saturnino de la Torre com a professor, jo el vaig tenir quan estudiava pedagogia en un parell d’assignatures, i ara llegint l’entrevista he recordat molts moments de les seves classes. 

Recordo que ens feia treballar molt a partir del sentiment , de les emocions, ens llegia algun poema, ens posava alguna cançó, algun vídeo, i partir d’allò nosaltres havíem de ser capaços de poder escriure, dibuixar, de la manera que ens fos més còmode per a nosaltres allò que havíem sentit. 

Al llarg de l’entrevista he recordat la seva manera de fer, i com em va transmetre a mi aquesta nova visió: “ Mi función no es ensenyar sino hacer que el alumno aprenda”. Una vegada més, veiem i podem comprovar que la manera de fer que existeix a la majoria de escoles, no està ensenyant als infants a créixer com a persones, si més no, no ho ha fa en l’ integritat de la persona, es deixen de banda molts factors, que donen una alimentació, sota el meu parer, insuficient. 

Quan jo estudiava, recordo que molts companys/es criticaven les seves classes, tothom es veia molt gran com per fer depèn quines coses. Suposo que era normal, portàvem molts anys, alimentant-nos d’un tipus d’educació, com diu Saturnino basada en un contingut empaquetat, i sortir d’aquest paquet no és gens fàcil, quan durant tota l’escolarització t’han ensenyat que és així com has d’aprendre. 

Un cop més aquestes lectures, i aquest tipus d’entrevista em suscita la reflexió sobre la situació actual a les escoles: És cert que el currículum actual contempla, les competències bàsiques, però jo tinc el meus dubtes davant d’aquesta situació, per normativa qualsevol programació ha de contenir les competències bàsiques, però això ha canviat algú en la manera de fer de les escoles? O estem parlant simplement de coses burocràtiques, en la que la majoria de professional, han hagut de canviar el concepte, i canviar els papers perquè la normativa així ho marca, però la seva manera de fer segueix sent la mateixa??? 

Crec que falta un llarg camí per poder canviar tots aquests conceptes, per mi no es tant important potser el que hi ha escrit en un paper, però si ho és la pràctica, el dia a dia, com treballem amb els nostres alumnes, el com? El per què? I el què? Treballem. 

Per últim m’agradaria recomanar-vos un llibre de Saturnino de la Torre, potser és un pel teòric, però és un llibre que considero hem de tenir a la nostra biblioteca de recursos, ja que ens parla del concepte de creativitat en un sentit molt més ampli del que estem acostumats, del concepte de resiliencia, etc. El llibre es: Dialogando con la creatividad. Saturnino de la Torre. Ed. Octaedro. 

Taller DA i RC

Dinamiques de grup3

View more presentations from omitset.

3ª Sessió Seminari. Programacions

http://www.scribd.com/doc/49104301/Us-i-Maneig-de-La-Maquinaria2

Entrevista Manuel Segura

ENTREVISTA A MANUEL SEGURA:

L’entrevista de Manuel Segura, m’ha semblat molt interessant, tot i ser una entrevista curta, crec que és clara i concisa.

El missatge que ens vols aportar Manuel Segura amb les seves aportacions es clar, ens fa una reflexió sobre el món actual, com viu la societat actual, i posa de manifest quina seria la situació desitjada i com arribar-hi.  Manuel ens explica al principi de l’entrevista, com va començar el seu projecte educatiu, i cap a on i a qui anava enfocat. 

Està clar i sota el meu parer que en un principi volia arribar a la societat marginada, com ell diu, ja que les circumstancies d’aquestes persones els hi feia ser persones sense recursos, sense competències socials, sense valors. Però hi ha un moment de l’entrevista que Manuel diu que el seu projecte està integrat a totes les escoles de l’estat espanyol. Es aquí on es veu el canvi de societat que hem patit, i que estem patint. Es cert que anem cap a una societat basada en el individualisme, això comporta egoisme en els essers humans, i una falta de compromís social molt gran. Sense oblidar que estem educant en una societat materialista on impera el poder de l’economia, i deixa de banda els valors com a pilar fonamental per a ser persona per a poder i saber conviure. 

Crec que les aportacions de Manuel Segura, juntament amb les aportacions del vídeo de Ken Ronbinson, estan molt relacionades i són aportacions que inciten a la reflexió, a la critica i a la presa de decisions, hem de pensar que un altre món és possible, i això només ho podrem assolir fomentant un altre tipus d’educació, que és la d’ensenyar a ser persona i a saber conviure.  Com deia Ken Robinson, dit d’un altre manera, estem creant clons, persones que alimentin el sistema capitalista. On queda l’intel·ligència emocional??? Algú ens ensenya a ser emocionalment intel·ligents?

Estem perdent els papers, i parlo de tots, perquè tant mestres, famílies, societat han de posar el seu granet de sorra. Si mal no recordo, la triada: Relació família, escola i comunitat.  Seria la situació ideal, per poder educar de la manera que ens proposa Manuel Segura, tots hem d’anar cap al mateix port, qui de nosaltres no ha escoltat algun cop algun pare o alguna mare, pel carrer dient que el seu fill és un mal educat, que no pot amb ell,  i desprès d’aquesta aportació, dir que no saben que li ensenyen a l’escola, perquè ell o ella porta al seu fill/a a l’escola perquè els/ les mestres els eduquin!!! Ens estem tornant bojos??? És que la feina dels pares és únicament la de crear i vetllar per les necessitats bàsiques d’aliments, sostre, etc.   I per altre banda, qui no ha escoltat a algun company davant d’una situació de conflicte social, moral emocional, etc, dels seus alumnes dir: Doncs ho sento però no perdre temps, la meva feina és ensenyar una matèria! No haig d’ensenyar valors ni educar!  Una altre situació per dir estem bojos!!! 

Bé crec que això no ho podem tolerar, és cert que ensenyem una matèria, un contingut concret, però no hem d’oblidar que l’escola no deixa de ser una altre comunitat, que podria ser la metàfora de societat i que per tant hem d’ensenyar als nostres alumnes a ser persones, a saber conviure, a solucionar conflictes, per tant no podem ensenyar únicament un contingut, com criticava ken Robinson, sinó que hem de poder ensenyar sense separar cap part del cos, es a dir som persones, i per tant tenim una intel·ligència cognitiva i una intel·ligència emocional, que no podem separar, perquè com a persones funcionem amb les dues. Hem d’educar o ensenyar amb l’ integritat de la persona. I no oblidem el papers dels pares i mares, juguen un paper fonamental en l’educació dels seus fills i filles. Jo recordo que tots els valors que he après al llarg de la meva vida, els he après en l’escola, a casa fonamentalment i al meu entorn. 

Aprofitant aquest espai, us explicaré breument una cosa de la meva experiència. Els dissabtes estic al Cau de Martorell, per qui no conegui que es això, us diré que és un agrupament escolta, treballem per educar i crear persones amb capacitat critica, desenvolupem la capacitat de participar activament i de que s’impliquin amb l’entorn per tal de transformar-lo. 

Aquest any porto el grup de nois/es més grans, tenen entre 17 i 19 anys. Bé, se’ns fa molt difícil treballar amb ells, tenen una visió molt materialista de les coses, i sobretot un espirit molt individualista, egoista i conformista. La setmana passada van començar a veure la pel·lícula La clase, us la recomano, avui l’hem acabat de veure i hem fet un treballar posterior a traves d’una reflexió comuna, d’unes preguntes formulades pel meu company i per mi. Totes elles pensades per incitar a la reflexió, i per finalitzar hem realitzat una activitat més dinàmica en la que havien de trobar noticies en diaris, per tal de confirmar la reflexió que havien fet anteriorment. Us preguntareu perquè us explico això, doncs bé es simplement per a reafirmar el que ens explica Manuel Segura, totes les seves aportacions han estat conformistes, pensant de manera individualista, i quan els hi plantegem dilemes morals, no tenen respostes, potser perquè els hi ve tot marcat, pautat, i com que ningú els hi ha ensenyat a ser crítics es creuen tot el que els hi arriba. 

Bé tant jo com el meu company, estem lluitant no perquè canviïn aquesta idea, i es revolucionin contra el món, sense cap finalitat, més que la de portar la contraria, sinó més aviat estem lluitant perquè siguin persones amb capacitat critica, i es aquí on podrem trobar la clau màgica, perquè s’adonin que les petites transformacions, són les que poden arribar a fer grans canvis. Espero que vosaltres penseu com jo, i no tireu mai la “tovallola”, “ Els nostres esforços esperançat lluita fidel, serà com l’arbre que és valent, a cops de pluja a cops de vent!

L'ESCOLA MATA LA CREATIVITAT?

1-   Resum, esquema,... d'aquells aspectes més interessants que aporta en Ken Robinson:

3 coses Importants: Creativitat, Educació i capacitat innovadora dels nens/es.

L’educació ens porta a un futur.  En l’educació hauríem de donar la mateixa importància a l’alfabetització que a la creativitat.

Els nens arrisquen i no tenen por a equivocar-se. Estar equivocat no es igual a ser creatiu. Hem d’estar preparats per equivocar-nos, per fer coses originals.

Actualment en l’escoles equivocar-se és un error. Cada sistema educatiu en la terra té una mateixa jerarquia de temes: En la part superior; mates, idiomes, humanitats, i en la part inferior; les arts. S’està creant una educació de cintura en amunt, es centra en el cap, ens oblidem del cos.

La jerarquia de l’educació es basa en dues idees: 1- Temes útils pel treball, els trobem al cap. 2- Capacitat acadèmica.  

En poc temps, moltes persones han accedit a tenir una titulació, actualment les titulacions han perdut prestigi, cada cop s’exigeix més titulacions, i més estudis superiors per accedir a una feina.

Hem de repensar el concepte sobre intel·ligència. Sabem tres coses sobre la intel·ligència que és : diversa, dinàmica i distintiva.

M’agrada molt, com Ken Robinson, ens explica la historia de la nena que a l’escola la diagnostiquen amb TDA, és molt important la feina dels professionals, aquell psicòleg va escoltar i va veure les necessitats d’aquella nena.

Per a finalitzar el meu resum, posaré una frase que diu Ken Robinson al finalitzar la seva xerrada, i crec que sintetitza molt el que ell pensa: “ Nuestra tarea es educar a la totalidad de su ser, para que puedan enfrentarse a ese futuro”

2. Reflexió sobre quin paper té la creativitat en la teva tasca diària.

Crec que és una part important de la meva vida, no únicament a la feina, sinó en qualsevol relació: amics, família, etc.

M’agrada fer coses noves, poder innovar en les meves pràctiques educatives, i si m’equivoco doncs aprendre dels meus errors. Crec que si treballem de manera rutinària, no deixem pas a l’ innovació i per tant difícilment podrem millorar la nostra tasca educativa, perquè creurem que la nostra manera de fer és la millor i la única. “ Tot és pot millora”. Crec que treballant posant en pràctica la creativitat estem més receptius, som més crítics, i estem oberts al canvi i a la millora.

-          Respectem la diversitat dels nostres alumnes? Crec que qualsevol Professional ha de vetllar per atendre la diversitat dels alumnes, al cap i la fi no treballem amb màquines, treballem amb persones, i és aquí on està la part més enriquidora en la seva diversitat. És cert però, que sovint, se’ns demanen coses que no ajuda gaire a donar respostes a tota la diversitat amb la que ens trobem, i sovint la falta de recursos i de personal, i l’estat de les aules massificades fan que no puguem atendre aquesta diversitat. Però també crec que depèn molt de les ganes del professional, del grau d’implicació, jo acostumo o intento atendre la diversitat de la meva aula.

-          I dins l'escola, hi ha lloc per les aportacions dels nous professionals que s'incorporen? Crec que és molt important l’ intervenció de qualsevol professional, sempre i quan aquesta sigui productiva, hem de treballar en xarxa, i fer l’esforç per caminar tots amb una mateixa direcció.

-          Com es valoren les idees noves, diferents? No es valoren mai de la mateixa manera, son molts factors els que intervenen, el claustre, la manera de fer de l’escola, les famílies, etc. Es fa difícil aportar noves idees, i que no et mirin com si estiguessis boja, el cas es trobar-se amb un bon equip docent que tinguis ganes d’innovar, de treballar, de poder crear millores, i sobretot amb ganes de fer un esforç. Es cert que ens costa aprovar noves idees, els humans tenim aquesta tendència a quedar-nos i a fer sobre allò que coneixem, però hem de fomentar un altre manera de fer, un altre manera de pensar, com diu Ken Robinson, i hem d’aprendre a no tenir a equivocar-nos, perquè si tenim ganes d’aprendre, els errors poden ajudar a formar part d’una millora.

-          Què poden fer, com a professionals, per a introduir canvis al respecte? Treballar diàriament, I lluitar per allò en el que creiem. Els canvis no s’aconsegueixen en un dia, és qüestió de temps i de treball, hem de ser pacients i defensar sempre aquelles idees que considerem valides.

  3. Fem un propòsit pel nou any: Dissenya una activitat a realitzar amb els teus alumnes amb l'objectiu de  fomentar la creativitat, la lliure expressió de les idees i l'atenció a la diversitat. Quines són les principals dificultats que trobes?

Realment no faré cap activitat, on hi hagi objectius, etc. Us explicaré el perquè de tot plegat. Com ja he comentat sovint, treballo en un CEE, he treballat en escoles ordinàries, i m’he trobat amb diversitat dins les aules, però res a veure amb la diversitat de la meva aula actual. I és per això que diàriament treballo tenint en compte la diversitat dels meus alumnes, fomentant la creativitat i la lliure expressió de les idees i l’atenció.

Tot i tenir una programació  feta, tant el meu company com jo som força flexibles, i cada matí mirem com arriben els nostres nanos a l’aula, ja que son malalts mentals, i sovint no son els nens/es sinó la seva malaltia.

Ens agrada molt treballar amb musica, i sovint quan es tracta de realitzar alguna activitat de plàstica els hi deixem escollir el material, ja que puguin agafar  aquell material amb el que se sentin més segurs.

Donat que estem treballant amb nens/es adolescents i adults, els preparem per la seva diària fora de l’escola, per tant realitzem molts treballs funcionals. Tots són grans, i difícilment el que té dificultats per parlar, adquirirà una millor parla de la que té actualment, etc. Tot i les seves dificultats, no m’agrada treballar amb ells i pautar-los molt, de vegades és necessari, però els nens/es que tenen més marge, m’agrada deixar-les el seu espai, que siguin capaços de crear les seves estratègies, i eines per ensortir-se dels entrebancs, i tot això crec que ho duen a terme deixant volar la seva creativitat.

M’agradaria compartir amb tots vosaltres una petita historia:

 

Una flor vermella amb la tija verda

La Maria era una nena amb molta il•lusió que anava a l’escola.
Un matí la mestra va dir:
- Avui farem un dibuix.
- Què bé! – va pensar ella, doncs li agradava força dibuixar.
Amb molt entusiasme va agafar la seva caixa de colors i va començar a dibuixar.
Però la mestra va dir:
- Espereu-vos!, no comenceu fins que us digui què heu de fer. Bé, ara dibuixarem les flors d’un jardí.
La Maria va començar a fer flors de color rosa, lila i blau. En aquell moment es va sentir que la mestra deia:
- Espereu-vos, jo us ensenyaré com heu de fer les flors. Així, dibuixeu una flor vermella amb la tija verda.
Després va afegir:
- Ara sí que ja podeu començar.
La nena va mirar la flor de la mestra, va mirar la seva, li va agradar més la seva però, sense dir res, va guardar el seu paper
i va intentar copiar la flor de la pissarra: era vermella amb la tija verda.
Un altre dia la mestra va dir:
-Avui farem una redacció.
-Què bé – va pensar la Maria- Així podré escriuré a les estrelles!
Però de cop va sentir que la mestra deia:
- Espereu-vos, jo us diré de què heu d’escriure! El tema serà: les vacances.
La Maria es va preguntar:
- Perquè sempre hem d’escriure sobre el mateix tema? Però va, posaré que a l’estiu les estrelles surten més tard.
El seu pensament va ser interromput per la veu de la mestra que deia:
-Espereu-vos, jo us diré què heu de posar. Apunteu: lloc d’estiueig (muntanya o platja), amb qui (pares o amics), quin mitjà
de transport vau utilitzar (aeri, marítim o terrestre), què vau fer, com us ho vau passar, quants dies van ser, quan vau
marxar i quan vau tornar...Ho heu entès? Doncs ja podeu començar.
La Maria es va posar trista perquè amb aquesta pauta no hi havia lloc per les seves estrelles i no podia manifestar com les
admirava. Però resignada, va agafar el llapis i va començar a respondre, un per un i de forma ordenada, tots els aspectes
que la mestra havia estipulat.

Així, la nena va comprendre que era més important fer el que la mestra deia que no el que ella volia.
Però passat un temps, la família de la Maria va canviar de població, i per tant, també d’escola.
Un dels primers dies de classe, la nova mestra va dir:
- Avui farem un dibuix.
La Maria es va quedar molt tranquil•la esperant que la mestra digués com havien de fer-ho.
Quan la mestra va adonar-se que la Maria no feia res, se li acostà i li digué:
-Perquè no treballes? Què no t’agrada dibuixar?
-Sí- va respondre- però estic esperant que vostè em digui com ho he de fer.
-Com tu vulguis -li va respondre la mestra
-I amb quins colors?
-Amb els que més t’agradin.

-No ho entenc -va pensar la Maria- i va començar a fer una flor vermella amb la tija verda.